Història de Catalunya (part I)

Tema A.1.

Història de Catalunya I

1.       L’antiguitat a Catalunya

La història de Catalunya no comença pròpiament fins a l’edat mitjana. L’historiador Vicens Vives la va definir com a “redós” i “passadís”. La resta humana més antiga és l’home de Talteüll, al Rosselló fa 450.000 anys. Cal destacar també la mandíbula de Banyoles fa 70.000 anys.

Prehistòria -> Període Iber -> Període romà -> Període visigòtic -> Edat Mitjana -> Edat Moderna -> Història contemporània-> Segle XX

2.       La Catalunya romana

Guerres Púniques

Durant les guerres púniques entre Roma i Cartago va ser quan els romans van desembarcar a Catalunya (218 a. De C). Gneu Corneli Escipió arribava a Empúries. La ciutat més important de Catalunya era Tarraco i disposava d’una xarxa urbana ben comunicada, com Via Augusta. El contacte del llatí amb les llengües existents va propiciar naixement de noves com el català. El sistema social i econòmic es basava en l’esclau. La crisi (s III) del sistema socioeconòmic esclavista va comportar transformació de l’imperi. Entre el V i VIII els visigots van conformar una entitat política amb Toledo com a capital. El 711, bandes armades del nord d’Àfrica van entrar i ocupar la península.  Al 720 ja s’havia produït l’ocupació sarraïna. 

3.       El naixement de Catalunya

Se situa entre els segles IX i X. L’antecedent polític immediat el troben en la creació de la Marca Hispànica que va impulsar Carlemany.

Carlemany

En la batalla de Poitiers, el cabdill franc Carles Martell va expulsar als sarraïns el 732. Fracàs de la conquesta de Saragossa el 778. El lliurament a Carlemany de Girona (785) o la conquesta de Barcelona (801) van emmarcar un territori conegut com Catalunya Vella. Aquest territoris es van dividir en comtats. Carlemany volia establir la frontera amb els sarraïns a l’Ebre. No ho va aconseguir. Guifré el Pilós va fundar el Casal de Barcelona i va reunir diferents comtats per repobla les planes interiors de Catalunya. Amb Borrell II l’any 988 s’aconsegueix la independència de fet dels comtats catalans.

Borrell II (Desvincula definitivament Catalunya de la monarquia Franca).

4.       La Catalunya feudal (s.XI-XII)

Es comença una expansió cap a la Catalunya nova que porta les fronteres fins a Tortosa el 1148 i Lleida i Fraga el 1149. El 1137 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó, filla de Ramir el Monjo, i es forma la Confederació Catalanoaragonesa (unió dinàstica). No es van poder mantenir els drets d’Occitània. Innocenci III va promoure la croada contra els càtars. La batalla de Muret (on mor el mateix Pere el Catòlic) va significar la fi del domini catalanoaragonès sobre aquestes terres. Les relacions feudovassallàtiques eres regulades pels usatges de Barcelona.

Pere II el Catòlic (pare de Jaume I el Conqueridor)

5.       L’expansió catalanoaragonesa

Jaume I el conqueridor va ser qui va iniciar l’expansió de la corona Catalanoaragonesa en dues direccions: Mediterrània i el sud peninsular:

Jaume I el Conqueridor (fill de Pere II)

• 1229 i 1235: Conquesta de Mallorca, Menorca i Eivissa.
• 1232 al 1244: Conquesta de Valencia.

Els descendents de Jaume van anar ampliant les terres amb:

• Sardenya, Sicília, Nàpols, els ducats grecs d’Atenes i Neopàtria i les instal·lacions comercials del nord d’Àfrica. Entre XIII i XV cal destacar les Corts Catalanes assemblea política formada per:

• El braç nobiliari.
• El braç eclesiàstic.
• El braç reial.

Les funcions de les Corts eren legislatives. En el segle XIV neix la Diputació del General que era una permanent de les Corts presidida per:

• Tres diputats. (un per cada braç)
• Tres oïdors de comptes.

L’estructura de govern de Barcelona amb una institució com el Consell de Cent (assemblea de cent prohoms) representaven els estaments de Barcelona:

• La burgesia comercial.
• Els mercaders.
• Els menestrals. 

6.       La crisi de la baixa edat mitjana (s. XIV i XV)

Entre els segles XIV i XV apareixen tres crisis:

• Crisi econòmica: Pesta negra 1348. El comerç de la Mediterrània va començar a ser pertorbat per la presencia dels turcs i per la competència amb Gènova i Venècia.

• Crisi social: Al segle XV hi hagué enfrontaments entre la Busca i la Biga, grups socials urbans, i també assalts als calls jueus. També hi hagué una guerra social entre pagesos i senyors. La Guerra dels Remences finalitza amb la Sentencia de Guadalupe (1486), auspiciada pel rei Ferran II, que regulava les relacions socials en el camp català durant l’edat moderna i va donar estabilitat als camperols catalans.

Ferran II (Aquest rei s'elegí al Compromís de Casp)

• Crisi política: Amb la mort de Martí l’Humà sense descendència (últim rei de la casa de Barcelona) força el Compromís de Casp 1412 (amb la conseqüència de l’arribada de la dinastia Trastàmara), en que s’elegí Ferran d’Antequera com a rei de la corona d’Aragó.

7.       Catalunya en la monarquia hispànica i la Guerra dels Segadors (s. XVI-XVII)

La monarquia hispànica tenia el centre polític a Castella i Catalunya vivia una decadència. El territori català era insegur i l’origen dels bandolers els trobem a en la petit noblesa arruïnada per la crisi i altres d’origen popular. Alguns disposaven de gran fama com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda. Guerra del Segadors de 1640. Entre els elements causants:

Guerra dels Segadors (mort del comte de Santa Coloma juny de 1640)

• Guerra dels Trenta Anys a Europa: La monarquia espanyola va haver de viure enmig de grans despeses i en un ambient bèl.lic.
• Les dificultats de la hisenda reial: El Comte duc d'Olivares, el 1625, va comunicar per escrit a Felip IV que calia imposar les lleis castellanes perquè les institucions catalanes no evitessin el pagament dels impostos al rei.

El comte duc d’Olivares va començar a imposar la Unió d’armes. Al final del anys 30 la monarquia va entrar en guerra amb França i l’exercit es va establir a

Comte Duc d'Olivares imposa la Unió d'Armes

Catalunya. La població descontenta, per això, es produir una revolta social dels segadors a diferents ciutats (sobretot Barcelona) el 7 de juny de 1640. Amb Pau Claris davant de la Generalitat. Les autoritats catalanes busquen ajut a França i el seu rei, Lluís XIII fou reconegut comte de Barcelona.

Lluís XIII va ser regonegut comte de Barcelona

Finalment amb la Pau dels Pirineus (1659) Catalunya segueix pertanyent a la monarquia Hispànica i França es queda amb els comtats del Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent.

8.       La Guerra de Successió i l’Onze de Setembre

Carles II va morir sense descendència el 1700 i el 1701 Felip V entra a Madrid.

Carles II mor sense descendència

Felip V

Això va generar un conflicte internacional ja que Anglaterra, Holanda, l’Imperi Austríac i Portugal van formar la Gran Aliança de la Haia en contra d’aquesta decisió. El 1702 comença la Guerra de Successió i el 1703 a Viena, l’arxiduc Carles es va proclamar rei de la monarquia hispànica. Felip V va venir a Catalunya, va reunir les Corts i jurar les constitucions però el 20 de juny de 1705 Catalunya va signar amb Anglaterra el Pacte de Gènova en el que donaven suport a l’arxiduc Carles, a canvi d’ajut militar i defensar les llibertats. Setmana Tràgica: L’exercit s’encarrega de la repressió. Quan l’emperador va morir la corona va recaure a l’arxiduc. A partir d’aquí es crea el tractat d’Utrech el 1713. Catalunya estava sola i va voler resistir. L’Onze de Setembre de 1714 la ciutat de Barcelona queia en mans de les tropes filipistes. El conseller en cap Rafael de Casanova era ferit. De seguida el rei va crear el Decret de Nova Planta el 1716 i abolia institucions catalanes.  

9.       Les transformacions del segle XVIII

Del 1712 al 1787 Catalunya doblava la seva població de 470.000 a 900.000 habitants. Barcelona arribava a final de segle amb 100.000 habitants.