Tema B.6.
Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional[]
1. Poder judicial i potestat jurisdiccional[]
El poder judicial és un dels poders de l’Estat (es regula amb la Llei orgànica 6/1985), independent dels altres poders (executiu i legislatiu), que té l’atribució de resoldre els conflictes en què hagi d’aplicar-se el dret i que es compon de jutges i magistrats.
Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial té el suport de l’Administració de justícia. L’Administració de justícia no és poder judicial, sinó que compren el conjunt de mitjans personals i materials destinats a l’organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de garantir el compliment de les funcions del poder judicial.
Els principis que configuren el poder judicial són:
· Unitat jurisdiccional
· Exclusivitat
Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut, que es regula a la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), es regeix pels principis següents:
· Independència: S’entén en doble sentit:
o Independència interna: El poder judicial és un poder independent dels altres poders de l’Estat.
o Independència interna: Els jutges i magistrats adopten les seves decisions d’acord amb el dret, instrucció o suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu judici.
· Inamobilitat: Els jutges i magistrats només poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per causes establertes per la llei.
· Imparcialitat: Els jutges i magistrats han d’aplicar la llei de forma imparcial.
· Incompatibilitat: Els jutges i magistrats no poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics. Poden crear associacions professionals.
· Responsabilitat: Els jutges i magistrats són responsables en l’exercici de la seva funció jurisdiccional.
L’estructura del poder judicial es determina bàsicament per dos criteris:
· Criteri material: Que obeeix a un principi d’especialització (civil, penal, contenciós administratiu i social).
· Criteri territorial: A efecte de l’organització del poder judicial, l’Estat es divideix en municipis, partits judicials, províncies, comunitats autònomes i tot l’Estat.
o Tribunal Suprem: Madrid, jurisdicció a tot l’Estat
o Audiència Nacional: Madrid, jurisdicció a tot l’Estat
o Tribunals superiors de justícia: 1 a cada autonomia
o Audiències provincials: 1 a cada província
o Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciaria i de menors: 1 o més a cada província
o Jutjats de primera instancia i instrucció: 1 o més a cada partit judicial
o Jutjats de pau: En els municipis en què no hi hagi jutjats de primera instancia i instrucció
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Les seves competències són en relació amb el dret autonòmic se centren bàsicament a ser l’última instancia jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, sense perjudici de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per unificació de doctrina. És també el màxim intèrpret del dret de Catalunya.
2. El Consell General del Poder Judicial[]
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern del poder judicial, i té atribuïdes expressament les funcions relatives a nomenaments, ascensos, inspecció i regim disciplinari de jutges i magistrats.
El CGPJ no és un òrgan jurisdiccional i exerceix les seves competències a tot el territori nacional.
El CGPJ es compon d'un president que és elegit per majoria de 3/5 dels 20 vocals del Consell i alhora es el president del TS. Ha de ser membre de la carrera judicial amb categoria de magistrat del TS o bé un jurista de reconeguda competència amb més de 25 anys d'antigüitat. Es compón també de 20 vocals que son nomenats pel rei i escollits per les Corts Generals. D'aquests, 8 han de ser advocats i altres juristes de reconeguda competència, amb més de 15 anys d'exercici de la seva professió. 4 són elegits a proposta de 3/5 del Congrés i 4 a proposta de 3/5 del Senat. Els altres 12 han de ser jutges i magistrats de qualsevol de les categories judicials. D'entre aquests, 6 vocals són elegits a proposta de 3/5 del Congrés i 6 a proposta de 3/5 del Senat.
3. El Ministeri Fiscal[]
El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, però les seves funcions estan directament relacionades amb la funció jurisdiccional. És un òrgan únic a tot l’Estat. Exerceix les seves funcions mitjançant òrgans propis d’acord amb els principis d’unitat d’actuació, dependència jeràrquica i subjecció a la legalitat i imparcialitat.
El fiscal general de l’Estat és nomenat pel rei a proposta del Govern, després d’haver escoltat el Consell General del Poder Judicial, entre juristes de reconeguda competència.
4. El Tribunal Constitucional[]
El Tribunal Constitucional es crea amb l’objectiu principal d’establir un òrgan que vigili el respecte a la CE i depuri l’ordenament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la norma constitucional.
Els membres del TC són nomenats entre magistrats, fiscals, professors d’universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells de reconeguda competència i amb més de 15 anys d’exercici professional. 2 membres s’escullen pel Govern.
a. 4 magistrats són nomenats pel Congrés dels Diputats per majoria 3/5
b. 4 magistrats són nomenats a proposta del Senat per majora 3/5
c. Dels altres 4, 2 són nomenats a proposta del Govern i els altres 2 a proposta del Consell General del Poder Judicial